Amb la major part del text copiat de la wikipèdia, s’hi ha afegit un xic d’informació i imatges tretes d’altres fonts.
Can Nadal és una masia amb capella del municipi de Sant Pere de Vilamajor (Vallès Oriental) declarada bé cultural d’interès local (figs. nº 1, nº 2, nº 3 i nº 5).
Taula nº 1. Dades bàsiques.
TIPUS |
Masia |
DATA DE CONSTRUCCIÓ | Segles X, XVI |
ESTIL, (ERMITA) | Preromànic, romànic |
UBICACIÓ | Catalunya, Vallès Oriental, Sant Pere de Vilamajor |
COORDENADES | UTM E(X) 449327,9 N(Y) 4618619,5 31N ETRS 89
Lat. 41° 43′ 04″ N, Lon. 2° 23′ 27″ E |
BÉ CULTURAL D’INTERÈS LOCAL | Declarat el 18/05/2011 |
IDENTIFICADOR | IPAC: 29458 |
INVENTARI DEL PATRIMONI ARQ. | https://tinyurl.com/y7pwf9rx |
Original: wikipèdia, adaptat.
Descripció
El conjunt de Can Nadal inclou l’ermita amb restes preromàniques de Sant Joan de Cavallar. Tot el bloc resta abandonat i en bastant mal estat. Les entrades de la casa i de la capella, que té la típica orientació romànica, són independents. La porta de la masia és dovellada i les finestres són amb llinda (1) La porta de l’antiga capella és de mig punt i molt petita.
(19) https://tinyurl.com/y92nl5sr
Capella
Sant Joan del Cavallar (fig. nº 4) és una capella dedicada a Sant Joan Evangelista. La capella està annexada a la masia de Can Nadal, antigament coneguda com a mas Cavallar, al municipi de Sant Pere de Vilamajor (Massís del Montseny). D’origen incert (s. IX?), apareix documentada els anys 1052 i 1382. Fou reconstruïda el 1610 i al segle XX. Actualment el seu estat de conservació és molt precari i la teulada, de dues aigües, s’ha ensorrat. La capella és un dels pocs exemples d’arquitectura preromànica a la comarca del Vallès Oriental. És de molt petites dimensions. Els murs són de roca d’esquist i l’única obertura és el portal d’arc de mig punt resolt amb maons. La nau i el petit absis són rectangulars.
Estat actual. Ortofotografia.
Obert el visor (2) de l’Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya, la vista aèria permet comprovar l’estat de la teulada i l’entorn:
(2) https://tinyurl.com/yc85n3jd
Història
El lloc de Can Nadal està documentat des del 650. Els inicis de la capella han de ser poc posteriors. Sabem que el 1382 se li va atorgar una deixa. La masia actual és del segle XVI. La capella va ser restaurada el 1610. Al construir-se la futura urbanització dels Refugis del Montseny, Can Nadal va esdevenir restaurant fins no fa gaires anys, quan va ser abandonada. Avui, tant els murs com la teulada encara no pateixen gaire estralls, però l’interior és brut de llaunes, etc., i als murs s’hi aprecien pintades. El campanar, d’espadanya, fou reconstruït en la restauració dels anys 1970, però actualment ja no es conserva.
Al blog Conèixer Catalunya…
La informació és completada amb altres dades, com el robatori del retaule de Sant Joan:
El retaule de l’ermita del segle X, valorat en un milió de pessetes de l’època i de considerables dimensions, va ser sostret de l’interior de l’església de manera impune. La porta es trobava permanentment oberta i no posseïa cap tipus de protecció. Els lladres van necessitar vàries hores de dura feina per a desmuntar el retaule, que a més a més estava encastat al sostre de l’edifici i, tanmateix, no es van trobar amb cap entrebanc per a fer-ho (Agències 1983). El robatori, com passa sovint en zones on no hi ha presència humana de forma habitual, es va descobrir dies més tard i ni tan sols es va poder determinar el dia en què havia succeït.
Referències
- «Can Nadal». Pat. mapa: arquitectura. Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. [Consulta: 24 agost 2014].
- Comas i Duran, Pere. Esglésies i Ermites del Montseny i del seu entorn. Cardedeu: Museu Arxiu Tomàs Balvey, 1994. ISBN DL B-94-34.874.
Fonts:
- Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya.
http://invarquit.cultura.gencat.cat/cerca
- Wiki
La primera imatge de Can Nadal i Sant Joan de Cavallar, any 1965, de la publicitat dels Refugis
Can Nadal i Sant Joan de Cavallar en la publicitat dels Refugis, hemeroteca de La Vanguardia, agost de 1967.
Can Nadal quan fou L’Hostal de l’Isard.
Enllaç a l’hemeroteca de La Vanguardia >